Trastos i més trastos

La majoria de les orquestres fa servir material de la seva propietat. De vegades es veuen orquestres que lloguen l'equip de so i il·luminació, però això encareix el seu caché i els fa menys competitius o flexibles a l'hora de negociar preus. Així, a la llarga acaben invertint en un equip propi i procuren amortitzar-lo poc a poc.

Aleshores, quan ja no tens una empresa de so i il·luminació professional que et faciliti el material i et munti l'escenari, on guardes el teu equip nou de trinca i com t'ho fas per transportar-lo? A més a més, no pots fer que els músics et muntin l'escenari. Per començar, segur que t'enviaran a pastar fang, i per acabar segurament aconseguiràs que algú s'esllomi. La feina de muntador és dura i no apta per a tothom. Allò que t'estalviïs en no contractar tercers t'ho hauràs de gastar en transport i els sous addicionals dels muntadors, més altres despeses derivades.

Una orquestra implica moure d'un lloc a l'altre una gran quantitat de material: els bafles i amplificadors de PA (Public Address, és a dir, els altaveus que s'adrecen al públic), el material d'il·luminació (que es compon d'una desena de focus de llum i del "pont" o l'estructura metàl·lica del fons de l'escenari del que pengen els focus, les cortines negres i les pancartes amb el nom de l'orquestra), els monitors (o altaveus de referència) per als músics, les tres tarimes (una pels saxos, una pel teclats i una per la bateria), la taula de mescla, cables i material elèctric i els amplis i instruments dels músics. Una bona pila de material, doncs.

En la meva orquestra, aquest material es transporta en un camió propietat de l'orquestra, un atrotinat Mercedes de 3.500 kg de càrrega de més de 20 anys. Un camió que va carregat fins dalt, que té les ballestes de l'eix posterior donades i que (no exagero) triga el doble en arribar al lloc del concert que qualsevol altre vehicle.

Si després de cada concert tot aquest material es carregués i descarregués al local de lloguer on assagem, acabaríem amb la paciència -i més probablement, la salut- dels muntadors, i després no tindríem espai per assajar al local. De manera que el camió queda carregat permanentment i aparcat en un pàrking de camions vigilat als afores de Barcelona. En aquesta època que estem, en què el camió restarà aparcat unes quantes setmanes, si vols alguna cosa del camió i no pots esperar que descarregui en el següent concert, t'has de buscar la vida i demanar les claus del camió, arribar-te fins a l'aparcament, barallar-te amb la càrrega fins trobar allò que busques i carregar-t'ho al teu cotxe.

Fi de temporada

En el món de les orquestres, la temporada no s'acaba al setembre, ni a cap d'any, sinó després d'enterrar la sardina, passat carnestoltes. Deu ser un factor cultural tradicionalment lligat a la religió, atès que la quaresma és el punt més baix en nombre d'actuacions d'una orquestra. La nostra, per exemple, no tornarà a sortir al carrer fins al mes de maig. Durant aquest temps, si hi ha cap contractació, serà puntual, d'última hora i de caràcter privat (una convenció, per exemple). A Setmana Santa, per descomptat, l´única música seràn les saetes, els misteris i el repic dels timbals. Sembla que qualsevol altra celebració sigui una immoralitat. Atavisme, que diria algun pedant.

Això és el que he vist en la meva curta experiència en una orquestra. El primer any, va ser precisament en aquesta època que vaig entrar a l'orquestra. L'any següent, vaig fer cas a l'Edu (bateria), que té una mica més d'experiència en aquest món que jo, i vaig fer una escapadeta de vacances abans que comencés la temporada d'estiu. No en tenia gaire necessitat, de fer vacances, però a mitjans d'estiu ho vaig agrair. L'any passat ja se m'havia capgirat el ritme de vacances, i quan va arribar la primavera ja estava esgotat de la meva feina d'entre setmana i dels concerts de l'orquestra. Vaig fer una setmaneta de vacances i no vaig tornar a tenir un cap de setmana lliure fins al cap de 6 mesos.

Durant aquestes setmanes, doncs, les formacions (les més democràtiques, si més no) fan balanç i intercanvien impressions sobre la temporada que s'acaba, i cada component confirma si continuarà la temporada entrant. Es renoven contractes i es tanca ja el gruix de les dates d'estiu. I qui pot aprofita per fer vacances.

També s'estableix el calendari d'assajos, cosa que provoca protestes més o menys explicitades. També es decideixen les noves versions que s'incorporaran al repertori. Tothom diu la seva quan toca decidir quines versions es faran la següent temporada. Tots tenim teories sobre allò que creiem que funcionarà i allò que no. Cal que les noves versions no desequilibrin la proporció de cançons destinades a cada edat de públic, que la cançó sigui coneguda, que no sigui molt exigent per cap dels músics... Però, inevitablement, alguna cançó no acabarà de funcionar i "caurà" del repertori, tot i l'esforç invertit en aprendre-la a tocar.

Ara toca aprofitar els caps de setmana i el sol de primavera, perquè el sol d'estiu el veurem ben poc quan hi hagi concert...