Fi de temporada

En el món de les orquestres, la temporada no s'acaba al setembre, ni a cap d'any, sinó després d'enterrar la sardina, passat carnestoltes. Deu ser un factor cultural tradicionalment lligat a la religió, atès que la quaresma és el punt més baix en nombre d'actuacions d'una orquestra. La nostra, per exemple, no tornarà a sortir al carrer fins al mes de maig. Durant aquest temps, si hi ha cap contractació, serà puntual, d'última hora i de caràcter privat (una convenció, per exemple). A Setmana Santa, per descomptat, l´única música seràn les saetes, els misteris i el repic dels timbals. Sembla que qualsevol altra celebració sigui una immoralitat. Atavisme, que diria algun pedant.

Això és el que he vist en la meva curta experiència en una orquestra. El primer any, va ser precisament en aquesta època que vaig entrar a l'orquestra. L'any següent, vaig fer cas a l'Edu (bateria), que té una mica més d'experiència en aquest món que jo, i vaig fer una escapadeta de vacances abans que comencés la temporada d'estiu. No en tenia gaire necessitat, de fer vacances, però a mitjans d'estiu ho vaig agrair. L'any passat ja se m'havia capgirat el ritme de vacances, i quan va arribar la primavera ja estava esgotat de la meva feina d'entre setmana i dels concerts de l'orquestra. Vaig fer una setmaneta de vacances i no vaig tornar a tenir un cap de setmana lliure fins al cap de 6 mesos.

Durant aquestes setmanes, doncs, les formacions (les més democràtiques, si més no) fan balanç i intercanvien impressions sobre la temporada que s'acaba, i cada component confirma si continuarà la temporada entrant. Es renoven contractes i es tanca ja el gruix de les dates d'estiu. I qui pot aprofita per fer vacances.

També s'estableix el calendari d'assajos, cosa que provoca protestes més o menys explicitades. També es decideixen les noves versions que s'incorporaran al repertori. Tothom diu la seva quan toca decidir quines versions es faran la següent temporada. Tots tenim teories sobre allò que creiem que funcionarà i allò que no. Cal que les noves versions no desequilibrin la proporció de cançons destinades a cada edat de públic, que la cançó sigui coneguda, que no sigui molt exigent per cap dels músics... Però, inevitablement, alguna cançó no acabarà de funcionar i "caurà" del repertori, tot i l'esforç invertit en aprendre-la a tocar.

Ara toca aprofitar els caps de setmana i el sol de primavera, perquè el sol d'estiu el veurem ben poc quan hi hagi concert...