Amb el sol de cara (Banyeres del Penedès, 11/07/09)

Aquest dissabte passat vam estar a Banyeres del Penedès amb la denominació de Covers. Va ser una nit llarga.

Tocàvem dues formacions. Encetava la nit el grup Babbel, després fèiem nosaltres la primera part, tot seguit hi tornaven ells i tancàvem nosaltres cap a les 6 de la matinada.

En un dels costats llargs de la plaça teníem nosaltres l'escenari, i en un dels costats curts tenien el seu els Babbel, així no calia fer canvis d'escenari i just quan acabaven els uns, començaven els altres.

I a esperar. Vam allargar la sobretaula del sopar tant com vam poder i a la pausa, és a dir, quan l'altra formació feia la segona part, jo ja no sabia què fer, si prendre una cervesa, un cafè, fer una becaina sobre la moqueta de la bateria... Vaig seure amb el Toni (cantant i baix) i vam estar mirant l'actuació. Em va fer notar que el cantant, un senyor amb barba i cabells blancs, era una mena de llegenda viva en el món de les orquestres. El Vicenç (em penso que es deia) havia tocat durant vint anys a l'orquestra Volcán, una formació molt potent de Lleida (un dia podríem parlar sobre els noms de les orquestres, que tenen molta tela...). Renoi, potser s'ha fet gran, però conserva una veu impressionant... I jo aquell dia vaig deixar anar més galls que en tota la temporada. En fi, potser era el cansament, perquè cap a quarts de sis de la matinada, mentre tocàvem, em venia aquella son invencible que coneixen els qui alguna vegada han patit jet-lag.

Cap a quarts de vuit vam fer via cap a Barcelona. El sol ja es dreçava implacable davant nostre. Quan toquem pel Penedès, cosa que passa sovint, sé que la tornada serà enlluernadora, literalment parlant.