La vetllada comença amb l'elecció de les reines (que deuen ser una mena de pubilles) en una cerimònia soporífera, amb parlaments de les forces vives del poble i lectura de versos amb entonació anodina. Després, passada la 1 de la matinada, quatre hores de ball i 55 cançons al repertori, un excés en una orquestra que no està acostumada a tocar hores i hores en balls de tarda o cobles a més a més del ball de nit, com fan d'altres. Les conseqüències aparents d'això: tendinitis a la mà esquerra per al Pedro (guitarra) i capsulitis al dit índex per a l'altre Pedro (bateria). Pel que es veu, la durada de l'actuació és un requeriment dels organitzadors (allà baix es veu que s'estilen actuacions tan llargues). D'altra banda, vist el panorama actual, a l'orquestra li interessa obrir nous mercats com ara Castelló i el Maestrat, i volen quedar bé.
Acabat el concert, el sol ens concedeix una treva i no treu el cap durant el viatge de retorn a Barcelona. Passades les 10 del matí em fico al llit a Barcelona, extenuat. No trigaré a despertar-me, atacat un any més pel meu personal jet lag estiuenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada