Al novembre hi ha un dia que toca actuar al carrer. Són les festes del barri de la Sagrera. La plaça Masadas, una plaça porxada i amb tarongers, no sembla Barcelona. Fa fred i costa una estona entrar en calor, però hi ha força públic a la plaça, la majoria adolescents, que no semblen estar gaire amoïnats pel fred.
Una excepció que tenen les orquestres respecte altres formacions és que pots tenir el faristol al davant amb les partitures o, en el meu cas, amb les lletres de les cançons. En altres estils i contextos això es consideraria un signe de poca professionalitat, però en el cas de les orquestres sembla que està ben vist, perquè els repertoris són llargs i de vegades no recordes alguna lletra. M'he acostumat a tenir el cançoner obert per la lletra de cançó que toca, i tot i que poc a poc m'he anat aprenent les lletres i cada cop en depenc menys, de vegades sembla que obtingui una mena de seguretat tenint-lo allà davant obert, encara que no el consulti per res. De vegades em costa començar alguna cançó, i d'una llambregada ràpida a la frase inicial, la resta de la lletra surt sola. Tot i així, jo que sempre m'havia après les lletres de memòria, considero temporal el fet de tenir les lletres al davant i de vegades em miro la llibreta amb una mica de vergonya, tot pensant a veure quan me les aprenc de debò, amb la poca credibilitat que té qui diu que pensa deixar de fumar tot encenent-se una cigarreta.
Doncs bé, el títol que he posat a l'entrada sembla molt poètic, però és més literal que no voldria: avui m'han robat el cançoner. És una llibreta amb butxaques transparents on hi he posat les fotocòpies de les lletres. Quan acabo un concert, la primera de les coses que faig abans de baixar de l'escenari és treure'l del faristol, que és massa a prop de la primera fila del públic, i deixar-lo a la tarima de la bateria. Avui, però, me n'he anat directament al bar a entrar en calor i prendre una cervesa, tot pensant que l'hauria d'haver plegat. I ves, un dia que em descuido i me la treuen. Nota mental: no subestimis mai les ocurrències dels adolescents ni la percepció dels borratxos de fi de festa.
No em sap greu, però. Espero que qui se l'hagi endut tingui almenys la intenció de cantar i que li faci algun profit... Ara m'he de pensar si la refaig o si en prescindeixo definitivament. Això sí que és un dilema.
Entrades
