Riba-Roja

El fru-frú de les guirnaldes de paper són l'únic so que podem sentir als carrers de Riba-Roja d'Ebre quan abandonem l'hotel, a quarts de cinc de la tarda. Fa una calor seca i densa, i el vent no ajuda gaire. Quan passem davant del bar de la Societat La Llum del Dia, un home assegut a la terrassa ens diu:

-Músics? Cap a dins, passeu al pati-, diu assenyalant l'interior del bar.
-Som els músics, però d'ahir-, li responc. Ell prova de dissimular la sorpresa.
-Encara sou aquí? Doncs el poble es veu ben ràpid...

Efectivament, quan fem el tomb a l'illa veiem que l'orquestra que toca aquesta nit ja té mig muntat l'escenari al pati del local de la Societat. Ahir començaven les festes. Avui és Sant Bartomeu, patró del poble. Al matí, missa i processó; a la nit, ball. Una altra orquestra ja ha pres el relleu. I doncs, què hi fem aquí encara? Suposo que col·laborar a crear bon ambient a la nostra orquestra... Encara que sigui a cop de quinto.

I és que aquest mateix matí em ficava al llit a quarts d'onze, si bé d'altres han trigat encara tres hores més. A taula érem l'Edu, el Pedro, l'Adolf i jo, durant una estona ens van acompanyar els dos muntadors, el Miguel i el Pedro, i la Roser, de Riba-Roja, mentre que el Jordi i el Miquel, també de Riba-Roja, van aguantar fins al final. Beure quintos (el format oficial de la cervesa a comarques, com ha de ser), cantar i dir bestieses, i riure molt.

La nit anterior havíem tocat a La Batllòria, al costat de Sant Celoni, i aquell dia ja vaig veure que hi havia la intenció per part de tots de suavitzar les tensions i provar de mantenir un ambient cordial. El públic estava molt receptiu, cosa que va ajudar. Vam tocar prou bé, la gent va quedar contenta i es palpava bon humor entre els membres. Ja tocava!

La nit següent, a Riba-Roja, va ser per l'estil. Al final la joventut es va aplegar a la pista i vam poder acabar amb bon regust de boca. I com ens hi quedàvem a dormir, ens ho vam prendre amb moltíssima calma. Llargues xerrades i molta conya. Com que no és habitual que es doni això, un dia s'ha d'aprofitar. "Si no fuera por estos ratitos...", deia cada dos per tres el Pedro.

La gira pirinenca

L'Edu prova so a Pont de Suert. Hem muntat en menys d'una hora. Com ell acostuma a ser el primer a provar so, vol dir que ja està tot muntat i connectat. Acabem d'arribar; hem fet 275 km per carreteres secundàries, procedents de Ribes de Freser.

És el final d'un llarg cap de setmana en què dormirem tres nits fora, que acabarem fent uns 800 km i on alguns dormiran una mitjana d'una hora cada nit.

El cap de setmana comença a Sant Llorenç de Morunys. És l'aniversari del Paco (tècnic de so), que en fa cinquanta. Un dia és un dia: pastís, cava i celebració fins gairebé no arribar a desfer el llit de l'hostal. L'endemà ens dirigim a Ribes de Freser. Tothom està més tranquil i callat que de costum, ja sigui pel dia plujós i fresquet que fa, ja sigui per la ressaca. Serà un concert senzill i sense sobressalts, com el de la nit anterior a Sant Llorenç. A Pont de Suert ja hi vam tocar l'any passat i és agraït, amb una primera part de gent gran i una segona de gent jove.

El Juanillo, un dels muntadors més veterans, amb prou feines ha dormit en tot el cap de setmana, però l'últim dia continua amb el ritme frenètic que el caracteritza, i amb l'ajut del Toni (baix, the boss) han carregat el camió en menys de dues hores. A diferència d'altres dies, quan ells es fiquen al llit, els músics encara són al bar. Aviat tocaran les set del matí.

Agafa aire, que encara queda estiu!

Aquesta foto tan suggerent és de Campelles, on vaig dormir el dia que vam tocar a Ribes de Freser. Aquesta foto convida a inspirar fons i agafar aire. "Agafa aire", és una frase que em van dir el mes passat i que me l'he apropiada, perquè aquest agost se m'està fent una mica costa amunt.

Ja estem en plena "gira" estival. Aquest any ens ha tocat voltar per Catalunya. L'inconvenient, les llargues hores a la carretera i, de tant en tant, haver de fer nit fora de casa. L'atractiu, els bonics paisatges pels que hem passat i poder-nos oblidar de les calors de l'estiu un parell de dies.

No hem tocat a les Festes de Gràcia (bé, jo sí que hi he tocat, però amb el grup de Rock & Roll clàssic que tinc). Com els mitjans han repetit incansablement, "s'aposta per les activitats diürnes", cosa que s'ha traduït en el fet que, després de gairebé quinze anys tocant al carrer Verdi la primera nit de festa, aquest any la nostra orquestra s'ha quedat fora i, en comptes de nosaltres, ha actuat un grup d'havaneres. A Sants sí que hi serem, però.

Després del cap de setmana a Sant Julià, Andorra, i a Vacarisses, vam començar l'agost tocant a Sant Miquel de Guanteres, a Viladecavalls. L'endemà vam tocar a La Llacuna, a l'Anoia. Al cap de quatre dies féiem via cap al Prepirineu i tocàvem a Sant Llorenç de Morunys. L'endemà, a Ribes de Freser (havia de ser al poble de La Bruguera, però va ploure i es va traslladar a un pavelló a Ribes). Acabàvem la gira pirinenca, com la va batejar algú, al Pont de Suert.

El següent cap de setmana vam baixar a l'urbanització d'El Francàs, a Coma-Ruga, l'endemà pujàvem al Caravàning Internacional Costa Brava, a Tordera (aquest demana un capítol apart), i acabàvem el cap de setmana a Sant Martí Sesgueioles, a l'Anoia. El proper cap de setmana anem a La Batllòria, a Sant Celoni, i l'endemà farem nit a Riba-Roja, a terres de l'Ebre. L'altre cap de setmana pararem de fer quilòmetres i ens quedarem dues nits a les Festes de Sants de Barcelona. I amb això ben bé ja ens plantarem al setembre, quan encara tenim concerts.

Entre el primer i el segon cap de setmana d'agost vaig fer una escapada de vacances de quatre dies. Vaig agafar l'avió venint directament d'un concert, sense dormir, i vaig aterrar de tornada el mateix dia que es reprenien els concerts, havent dormit tres horetes. La setmana posterior a la gira pirinenca, potser per les alteracions del son i pel poc descans o per les diferències de temperatura que vam tenir, vaig agafar una febrada que em va deixar baldat un parell de dies.

Deia al principi que aquest agost se m'està fent costa amunt. Deu ser perquè l'excitació del primer any ha passat, i la curiositat del segon any ja no la tinc. M'avorreixo una mica, diria. A més a més, aquest mes han saltat espurnes entre alguns membres de l'orquestra i el clima s'ha enterbolit una mica, i a estones no és gens agradable. Fins i tot jo mateix, que qualsevol diria que tinc un paper reposat i conciliador en la formació, vaig perdre els estreps (i de quina manera!) a les acaballes de la nit a Sant Llorenç de Morunys. Els motius? Molts i cap alhora... Suposo que l'entorn de l'orquestra em va agafar desprevingut, després d'unes vacances tan curtes com relaxants... Però aquell dia vaig decidir no fer res del que em poguès penedir i no deixar-me endur per la negativitat que pogués ensumar en l'ambient.

Per tant, a agafar aire i veure-les venir.