divendres, 21 d’agost de 2009

Agafa aire, que encara queda estiu!

Aquesta foto tan suggerent és de Campelles, on vaig dormir el dia que vam tocar a Ribes de Freser. Aquesta foto convida a inspirar fons i agafar aire. "Agafa aire", és una frase que em van dir el mes passat i que me l'he apropiada, perquè aquest agost se m'està fent una mica costa amunt.

Ja estem en plena "gira" estival. Aquest any ens ha tocat voltar per Catalunya. L'inconvenient, les llargues hores a la carretera i, de tant en tant, haver de fer nit fora de casa. L'atractiu, els bonics paisatges pels que hem passat i poder-nos oblidar de les calors de l'estiu un parell de dies.

No hem tocat a les Festes de Gràcia (bé, jo sí que hi he tocat, però amb el grup de Rock & Roll clàssic que tinc). Com els mitjans han repetit incansablement, "s'aposta per les activitats diürnes", cosa que s'ha traduït en el fet que, després de gairebé quinze anys tocant al carrer Verdi la primera nit de festa, aquest any la nostra orquestra s'ha quedat fora i, en comptes de nosaltres, ha actuat un grup d'havaneres. A Sants sí que hi serem, però.

Després del cap de setmana a Sant Julià, Andorra, i a Vacarisses, vam començar l'agost tocant a Sant Miquel de Guanteres, a Viladecavalls. L'endemà vam tocar a La Llacuna, a l'Anoia. Al cap de quatre dies féiem via cap al Prepirineu i tocàvem a Sant Llorenç de Morunys. L'endemà, a Ribes de Freser (havia de ser al poble de La Bruguera, però va ploure i es va traslladar a un pavelló a Ribes). Acabàvem la gira pirinenca, com la va batejar algú, al Pont de Suert.

El següent cap de setmana vam baixar a l'urbanització d'El Francàs, a Coma-Ruga, l'endemà pujàvem al Caravàning Internacional Costa Brava, a Tordera (aquest demana un capítol apart), i acabàvem el cap de setmana a Sant Martí Sesgueioles, a l'Anoia. El proper cap de setmana anem a La Batllòria, a Sant Celoni, i l'endemà farem nit a Riba-Roja, a terres de l'Ebre. L'altre cap de setmana pararem de fer quilòmetres i ens quedarem dues nits a les Festes de Sants de Barcelona. I amb això ben bé ja ens plantarem al setembre, quan encara tenim concerts.

Entre el primer i el segon cap de setmana d'agost vaig fer una escapada de vacances de quatre dies. Vaig agafar l'avió venint directament d'un concert, sense dormir, i vaig aterrar de tornada el mateix dia que es reprenien els concerts, havent dormit tres horetes. La setmana posterior a la gira pirinenca, potser per les alteracions del son i pel poc descans o per les diferències de temperatura que vam tenir, vaig agafar una febrada que em va deixar baldat un parell de dies.

Deia al principi que aquest agost se m'està fent costa amunt. Deu ser perquè l'excitació del primer any ha passat, i la curiositat del segon any ja no la tinc. M'avorreixo una mica, diria. A més a més, aquest mes han saltat espurnes entre alguns membres de l'orquestra i el clima s'ha enterbolit una mica, i a estones no és gens agradable. Fins i tot jo mateix, que qualsevol diria que tinc un paper reposat i conciliador en la formació, vaig perdre els estreps (i de quina manera!) a les acaballes de la nit a Sant Llorenç de Morunys. Els motius? Molts i cap alhora... Suposo que l'entorn de l'orquestra em va agafar desprevingut, després d'unes vacances tan curtes com relaxants... Però aquell dia vaig decidir no fer res del que em poguès penedir i no deixar-me endur per la negativitat que pogués ensumar en l'ambient.

Per tant, a agafar aire i veure-les venir.