Comença la temporada pròpiament dita. Si bé ja fa unes setmanes que comença a haver-hi concerts més sovint, uns quants indicadors em fan dir que aquest cap de setmana passat, al barri de la Prosperitat ("la Prospe" pels locals) de Barcelona, va començar la temporada d'estiu. Son aquests:
1) El nivell etíl·lic de cert públic assistent: un paio del públic ens va intentar ruixar amb una xibeca sacsejada, n'hi havia algun altre que, tot excitat, picava amb la mà les taules de l'escenari. Gent que cantava els riffs de guitarra tot fent "lo, lo, lo, lo".
2) La naturalesa de les peticions musicals: per exemple, Eskorbuto.
3) Els actes de vandalisme: algú va robar la bobina que fem servir per enrotllar el cable que connecta la taula de so i l'escenari. És un rodet de ferro atrotinat que pesa una barbaritat. Incomprensible.
4) La reaparició d'allò que s'ha anomenat freaky fans: gent del públic un pèl inquietant que ens segueix concert rere concert. A mi aquest simple fet ja em resulta inquietant, perquè no veig quin interès pot tenir veure un repertori gairebé idèntic d'un cap de setmana a un altre.
5) La batalla per aconseguir una cervesa gratis a la barra: la desconfiança cap al músic és directament proporcional a la magnitud de la festa major.
6) Diàlegs surrealistes amb el personal, com el que vaig tenir amb un imitador d'Elvis que demanava si tocaríem rock & roll (devia voler pujar a cantar alguna cosa), o com el que vaig tenir amb aquest altre personatge:
- ¡Hey, ese cantante! ¡Muy bien, chaval!- em diu un paio en samarreta de tirants i que no té ni una dent a lloc quan estic assegut a les escales de l'escenari en acabar el concert. Li dono les gràcies per "l'elogi" i continua: - Oye, ¿no nos puedes sacar unas cervecillas para los colegas? Que estamos en la calle...
- Qué va - li dic jo, - si tenemos que pagar por ellas...
- ¿Seguro? - Em diu el paio arrufant una cella.
- Seguro, tío...
- ¿Y no tendrás un eurillo que darme...?
Quan els famosos diuen que ho "donen tot" quan actuen, es deuen referir a això?
The Gurus - Espacio abierto
Fa 9 anys
4 comentaris:
poqque eh mu trizte de pedir...
i tot això
rock on!
i que en farien de la bobina? deu ser ja robatori pel gust de robar. "Eh! Mira lo que me he chorrao! Que és? no sé pero mola.."
en fi!
un cop vam estar al centre civic de la prospe i el personal era d'allò més underground. Dins tocava un grup de swing i al bar hi havia tots els petats de la vida fumant-se canutos de tres en tres i alguna cosa més. Molt bohemi tot plegat
@4) Jaja, qué desconfiado!! Tampoco todos los "freaky fans" tienen malas intenciones...
No, males intencions no en tenen, acostumen a ser macos, però de vegades arriben a ser pesadets...
Publica un comentari a l'entrada