diumenge, 12 d’octubre del 2008

Sex on the streets!


Fora de temporada arriba la festa major de Les Corts, una celebració que tot i haver perdut pistonada els darrers anys (o això em comentaven), encara té esma de muntar concerts als carrers i sopars de germanor.

Ahir tocava el carrer Regent Mendieta. Ambient familiar, quitxalla a primera fila i els més grans asseguts a les taules del sopar que havien enretirat abans del concert, i els núvols que no sabien si descarregar o perdonar-nos la vida.

Ens diuen que a la mitja part del concert hi haurà un espectacle i que hem de deixar una mica net l'escenari. L'espectacle no va ser un altre que un striptease masculí i femení. La quitxalla continuava a primera fila i s'ho mirava amb una barreja de vergonya i curiositat, mentre la resta de públic adult es compactava contra la frontal de l'escenari per no perdre's ni un detall, cosa que no aconsegueixo ni que ho intenti (sobre el meu minso poder de persuassió del públic ja en parlaré). Sense voluntat d'innovar, el paio va sortir vestit de policia americà i la imprescindible porra, amb Personal Jesus de Depeche Mode, i al seu torn la noia va sortir vestida amb una indumentària vagament gòtica, amb Evanescence a tota castanya de fons.

És ben estrany això, un striptease en una festa major, on encara hi ha tot de nens i on saps mai quin sonat es proposarà rebentar l'espectacle, i més si pensem en la mentalitat conservadora i enemiga de prendre riscos que tenen moltes comissions de festes. Això sí, els strippers havien rebut ordres de la comissió de festes de no despullar-se totalment, i aquesta consideració moral d'última hora em va fer recordar un capítol de les festes de Sants l'any passat.

L'any passat, mentre tocàvem al carrer Guadiana, va aparèixer una dona de mitjana edat, visiblement operada de cirurgia estètica i visiblement col·locada. Conservava un bon tipus i n'estava orgullosa, i va començar a ballar sensualment i a tocar-se davant l'estupefacció d'un grup d'adolescents, que la van encerclar i li celebraven les insinuacions. Jo no podia mirar cap allà perquè se m'escapava el riure mentre cantava, més per les cares desencaixades d'aquells ganàpies que per la femme fatale. Tot plegat no deixava de tenir un aire joganer, tot i que a partir d'un moment els nois estrenyessin el cercle i la comencessin a magrejar. Davant d'aquell públic tant rendit, la dona va decidir treure's la samarreta i quedar-se en sostenidor. Els ganàpies n'estaven encantats.

No sé quanta estona va passar quan va irrompre un senyor gran de la comissió de festes, i va recriminar l'actitud a la dona. No vaig poder seguir gaire els gestos de la conversa perquè estava actuant, però vaig veure que la feia fora del carrer (estrany concepte) i la dona s'obria pas entre la gent plorant i posant-se la samarreta. "Aquest és un carrer respectable", vaig sentir dir a l'home. Als nois, per descomptat, no se'ls va cridar l'atenció per res, i mentre la dona s'allunyava me la vaig afigurar com una Maria Magdalena anònima (i col·locada) víctima de la doble moral imperant.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

carai, que progres a les corts! Però ella hauria hagut d'anar disfressada d'infermera per caure més en el topicazo no? P

Potser t'hauras de despelotar per atreure l'atenció del públic...hehehehe

Anònim ha dit...

s'han acabat les anècdotes ja..? :(