Els pitos

Hi ha termes, o més aviat denominacions familiars, del món de l'espectacle poc coneguts pel gran públic. Un terme que cada cop coneix més gent és el de bolo, que vol dir actuació en directe. Un altre terme molt popular però encara poc conegut és el de pitos. A ca'l músic, els pitos són tots aquells instruments que componen la secció d'instruments de vent, normalment de metall ("brass"o "horns" en anglès): saxos, trompetes, trombons, etc. N'hi ha qui també parla de "ferreteria".

A l'orquestra, els pitos que tenim són dos saxos tenors, que toquen l'Adolf i el Company. A l'escenari ocupen una tarima a la dreta de la bateria, i són una raça apart. A banda de l'Edu (bateria), són els únics músics de l'orquestra que llegeixen partitura a vista (a temps real, per entendre'ns), són instruments melòdics (no poden fer acords) i toquen de forma intermitent, ja sigui perquè són instruments bufats, ja sigui perquè algunes cançons no tenen arranjaments de vents.

La peça clau del saxo és la canya, una delicada peça de fusta que es col·loca a l'embocadura i que permet produir i modificar el so de l'instrument. La canya és la part "consumible" del saxo i se n'ha de tenir cura i substituir amb freqüència. Mentre munta l'instrument, el saxofonista s'acostuma a posar la canya a la boca per humitejar-la bé, condició indispensable per poder tocar. Per això el Paco, el tècnic de so, de vegades els anomena chupacañas.

L'Adolf i el Company tenen força estones mortes tant al concert com durant el muntatge i la prova de so, i tenen moltes xerrades apart. Són una mena de parella de fet. Xerren de gruixos de canyes, de frases que se'ls acut per les cançons, s'ensenyen melodies... I són els únics que es poden escapar a la barra enmig d'un concert: les corredisses del Company amb una beguda a la mà per arribar a l'escenari abans que comenci la següent cançó és ja una situació clàssica. A les proves de so, xerrant i xerrant es posen a fer solos i el xivarri d'aquest brainstorming musical arriba a cotes de veritable escàndol, fins que el Toni (baix) ha de fer un crit per fer-los callar. De vegades, quan el Paco els veu distrets xerrant i els vol fer provar so, els diu des del control de so alguna cosa com ara "A ver, dejad de chuparos las cañitas..."


Postdata a "Paraules Robades": aquest dissabte passat (a Puigdàlber, al Penedès) vaig provar de tocar sense el cançoner. Em feia massa mandra refer-lo i vaig decidir provar de cantar sense apunts. Vaig recordar totes les lletres sense problemes, de manera que una cosa menys que he de portar als concerts, doncs. Tot és al cap, diuen...