Aquest cap d'any va tocar actuació al Casal de La Principal, a Vilafranca. El teatre del casal és gran i antic, amb un bon d'escenari de fusta i balconades, amb un aire molt distingit de comarques. Al ball va assistir gent gran, que venia tota mudada i potser un pèl massa sèria (fins i tot, en alguns casos diria que sorruda) per la nit que era. Vam esgotar el repertori de passodobles i música llatina, i com sol passar en aquesta mena de celebracions, la festa es va anar esvaint a mida que el públic anava passant cap a casa.
A primer cop d'ull, passar-se el cap d'any treballant, i més que treballar, tocant patxanga, no és el més desitjable que hi ha, però, no sé per què, m'agrada passar-lo així. Despres de tots els caps d'any que ja no recordo, no per raons d'intoxicacions etíl·liques sinó més aviat per com eren de similars a qualsevol altra nit de cap de setmana, ja fa tres caps d'any que els recordo vivament perquè els he passat tocant. M'agradi més o menys el repertori o el lloc, són nits singulars i destriables de totes les altres.
Aquest any vam haver d'improvisar el sopar i el raïm, perquè el casal no organitzava cap sopar (el ball començava després de les campanades), i sopar en un restaurant ens hauria costat un ull de la cara, si és que en trobàvem cap on ens hi haguessin volgut. De manera que, mentre muntàvem l'escenari, les dones del Toni i el Manolo havíen preparat un pica-pica d'allò més selecte al camerino del teatre, des d'on vaig fer aquesta foto. I amb raïm, torrons i cava vam seguir les campanades amb l'aparell de ràdio de la cuina de casa meva, previament connectat a un altaveu. I sense temps d'esperar que la xarxa telefònica s'esclareixi i poder trucar, baixar a l'escenari amb una copa de cava a la mà per començar el concert.
En acabar el concert vaig tornar a Barcelona i vaig acabar d'escurar la nit al pub i amb els amics amb qui hauria d'haver actuat si no m'hagués coincidit amb el concert de l'orquestra. I de sobte, quan ja tocaven les 7 de la matinada i em mirava divertit el personal del voltant, em sorprenc d'estar tan sobri i desvetllat. Un cap d'any amb un toc de lucidesa.
Entrades
1 comentari:
Fa molt bona pinta la vostra taula de cap d'any :) Molt enginyós :) Però saps, crec que un s'ho passa millor a les festes improvitsades, les que surten a última hora, que no a les que portes preparant molt de temps abans i que, moltes vegades, t'acaben desil·lusionant. Una nit de cap d'any, jo també vaig treballar. Vaig estar ajudant a un amic a un bar, i m'ho vaig passar millor que la resta d'anys, podent observar com la gent de l'altra banda de la barra, la majoria amics, s'anaven emborratxant i com anava canviant la seva actitut... ;) Una nit diferent i , per això, inoblidable... :)
Publica un comentari a l'entrada