Doblet

Un doblet és un data que té dues actuacions. Els doblets poden ser de dues menes: dues actuacions amb una mateixa formació o dues actuacions amb dues formacions. Aquest darrer tipus és difícil que es doni, perquè encara que les hores d'actuació no coincideixin, has de muntar i desmuntar a tots dos llocs. Però de vegades és possible, i toca planificar i afanyar-se.

Fa un any per aquestes dates en vaig tenir un del segon tipus: a primera hora de la tarda tocava a Cunit amb el grup de versions de rock & roll clàssic (un altre grup en què toco la guitarra) i a la nit tocava amb l'orquestra a Sabadell. El primer va ser a ple sol, vestits de negre i corbata, tocant rock & roll en una concentració motera. La nit anterior havia sortit fins tard, i amb son i mig deshidratat vaig arribar a temps per muntar a Sabadell en un estat físic lamentable. Per sort per mi, just quan sonaven els quatre tocs de les baquetes per començar el concert, va arrencar a ploure. Vam cobrar integrament l'actuació i jo vaig poder tornar d'hora a descansar.

El de dissabte passat sí que va ser un doblet de veritat. Al vespre tocava a Sant Cugat amb el grup de rock & roll (era festa major allà), i a la nit tocava amb l'orquestra al barri de Can Gili, a Granollers (a tocar de Canovelles). A les 22:00 baixava del primer escenari, i cap a les 23:10 pujava al segon escenari. Dues hores a la primera actuació, tres hores a l'altra. Ja ho havia parlat amb la gent de l'orquestra i havia avisat que vindria just, i ells em van preparar tot el que havia de muntar jo.

El que no m'esperava era arribar tan just. Per sort vam trobar el lloc d'actuació a la primera. Sense temps per canviar-me, em vaig enfilar per la part de darrere de l'escenari amb la indumentària de la primera actuació, em vaig col·locar els auriculars de monitoratge (també anomenats "pinganillo"), vaig beure una mica d'aigua i ja sonaven els primers acords del concert.

Tot i que quan vaig començar la segona actuació ja estava un mica cansat, el concert em va passar volant. I és que els dies de concert et passes més temps esperant-te que tocant, i sembla que no, però esperar-se cansa. L'endemà d'aquest concert tocàvem a Sant Pere de Ribes, i allà tindríem 5 hores mortes entre les proves de so i l'actuació. Com diuen sovint els actors de cinema, sembla que et paguin per esperar-te i no pas per actuar.