dilluns, 22 de febrer del 2010

Ja arriba el Caramel

Carnestoltes a Vilanova i la Geltrú. Ja he explicat alguna vegada que en aquesta ciutat el mes de febrer és intens. Entre xatonades, balls de mantons (acompanyats del Turuta, una cançó que només toquem aquí), balls i rues de carnestoltes, no paren. S'hi afegeix una última celebració: la rebuda del Caramel.

El dissabte de carnestoltes a les 5 de la tarda s'aplega a la plaça de davant del mercat un autèntic exèrcit de nens i pares disfressats. Vénen a "rebre el Caramel".

El Caramel és una mena de Rei Carnestoltes. És una criatura grassa i amb una cara grotesca que surt d'una enorme olla de cartró-pedra situada a la dreta de l'escenari. Abans, però, l'olla ha estat fent xup-xup mentre una colla de joves vestits de cuiners hi tirava ingredients tant dispars com maduixes, fruites tropicals, una merenga, una arengada o una escarola. Amb la incorporació de cada ingredient surt de l'olla una bafarada de globus de colors, que es perden ràpidament en el cel.

Poc a poc es va coent aquest peculiar gòlem vilanoví, i quan surt de l'olla comença el "ball del Caramel". Aquí comencem nosaltres l'actuació, amb cançons infantils i alguna de no tant infantil.

L'actuació dura poc més d'una hora, però és intensa: amb tantes cançons atípiques pel nostre repertori, en ple dia, amb tanta gent i tants nens cridant, no m'estranya que el Pedro, el bateria que substitueix l'Edu aquesta temporada i que amb prou feines ha fet tres concerts amb l'orquestra, fumés nerviosament instants abans de pujar a l'escenari. Amb ell, que toca en un grup de black metal, fèiem broma comentant que, realment, sembla que intimiden més 500 nens que 5.000 heavies en un concert.