dilluns, 1 de març del 2010

Estones mortes

Surts de casa a les set, a quarts de set si el concert queda lluny de Barcelona, i abans de les 5 és gairebé impossible ser a casa i al llit. Són moltes hores, però un bon percentatge del temps és improductiu, en què et desplaces, t'esperes per provar so, per sopar, per començar el concert, per arreplegar tots amb qui anaves al cotxe i tornar a casa a una hora raonable.

Tot i que ja fa un temps que toco amb l'orquestra, fins fa poc no havia perdut l'esperança d'aprofitar les estones mortes: m'enduia un llibre, música, fins i tot algun cop m'havia endut el portàtil... Per anar avançant feina!

Al final t'adones que, o bé allà on vas a tocar sovint no hi ha espais prou tranquils o il·luminats on poder passar l'estona com a tu et sembla, o bé tampoc no tens el cap per a determinades activitats i t'estimes més anar a prendre alguna cosa i xerrar amb un company, que també està molt bé. És cert, però, que si hi ha algun diari on anem a sopar o fer el cafè, me l'agafo i me'l llegeixo de dalt a baix, aliè a la cridòria del voltant. Em penso que és un ritual involuntari per desconnectar momentàniament de l'ambient de l'orquestra.

Les estones mortes... El Manolo (teclats) diu que a determinats esdeveniments, com ara casaments, als músics se'ls paga per esperar-se, no per tocar. De vegades, després de pregons, lliuraments de premis i tota mena de parlaments, estàs ja tan tip que puges a l'escenari amb una son i unes poques ganes que costen d'amagar.

Si els músics tenim sensació d'hores mortes, imagineu els muntadors. Quan els músics arribem, l'escenari ja està gairebé preparat: els altaveus són a lloc ja, el pont i les torres de llum estan drets, tot cablejat i connectat. Després vénen més de quatre o cinc hores en què, si tot va bé, cal vigilar una mica el material i un dels dos muntadors ha de controlar els llums durant l'actuació. I encara falta la feinada final de desmuntar-ho i carregar-ho tot al camió.

I així, com es veu a la foto, vaig trobar a la mitja part el Quique, que de tant en tant fa de muntador a l'orquestra. Està estudiant un grau superior i li falta temps. Aquesta nit, a Vilanova del Camí, ha trobat un vestuari ample, il·luminat i relativament silenciós, i s'hi ha estat gran part de la nit.