dimecres, 3 de març de 2010

La petita Hibèrnia

El món vist a través d'una pinta de cervesa. Amb el trio de versions rock & roll ens n'hem fet un fart, de veure el món així. Un trio com el nostre, amb guitarra elèctrica, baix i bateria, és una formació petita, però gran -i sorollosa- per a un pub.

Tinc simpatia pels pubs irlandesos (alguns, si més no), perquè tenen el valor de programar música en viu i apagar durant una estona les pantalles de plasma i oblidar-se de l'Eurosport. A més a més, la decoració de fusta i els cambrers i la clientela estrangera em resulten estranyament acollidors.

Són nits en què toques enganxat al públic, prens unes cerveses i no sembla que realment hagis treballat. El repertori que fem és de clàssics del rock & roll, de manera que tenim un cert èxit assegurat. Una pinta de Murphy's per anar passant la primera part, una pinta de Guiness per la segona. Xerres amb desconeguts i amb amics que t'han vingut a veure. Tot resulta molt entranyable.

Ara bé, els pubs irlandesos poden ser ingrats. La qualitat del so pot ser espantosa i pots tocar realment anxovat, cobres una misèria pel que costa carregar els trastos amunt i avall, troba aparcament pel cotxe... Però de moment em compensa. Com diria una àvia, millor estar aquí que pel carrer, fent maldats.

El públic acostuma a ser molt amistós i no hi ha grans sobressalts. El crit més habitual que pots sentir allà és el que profereix algun noi pèl-roig amb les galtes enrojolides de tanta cervesa: "Sing an Irish song!!" He sentit això un munt de vegades i no tenim cap cançó irlandesa per l'ocasió. Serà qüestió de preparar-ne alguna... S'accepta Thin Lizzy?


Photo by Meladori
http://escenari.blogspot.com

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Whiskey in the Jar!!!

i tots contents

agarsan69 ha dit...

O bé "The Boys Are Back In Town"... ;)