Alcohol (I)

Treballar en un entorn de festa et fa tenir ben present i a la vora el gran protagonista de qualsevol celebració en aquestes latituds: l'alcohol.

És un tema espinós, primer perquè tots tenim molts tòpics sobre la nit, la música i l'alcohol, i segon perquè es pot utilitzar per assenyalar algú amb el dit i censurar-lo, ridiculitzar-lo o caricaturitzar-lo... Però el fet és que sempre hi ha hagut músics amb problemes amb l'alcohol (o com a mínim, un consum excessiu), i no cal anar a buscar biografies famoses. Des d'aquell grup amateur en què vam tocar de jovenets, en què el guitarra acabava els concerts tot papós de kalimotxo, a l'orquestra de ball més elegant en què el pianista s'escapa durant l'actuació a prendre's un whisky aprofitant cada cançó que no ha de tocar...

A l'orquestra, l'alcohol tampoc no és un tema omnipresent i normalment el problema es limita a un consum de risc, com diuen els experts, però sí que alguna vegada el "consum de risc" que he observat era més aviat "consum de por". Ara, que cadascú faci el que vulgui; l'únic que es demana és no entrompar-se abans o durant el concert per tal de no entorpir la feina dels altres, no sigui cas que et posis a tocar fora de to, t'equivoquis de secció, t'adrecis de forma impròpia al públic o acabis ensopegant amb un cable que faci saltar el diferencial.

Perquè, excepte honroses excepcions (entre les quals no em compto), qui més qui menys ha acabat alguna nit torrat amb l'orquestra. Normalment acabes cansat i amb més set d'aigua que altra cosa, o bé has de conduir, o vols provar de ser casa d'hora, però hi ha dies en què, per alguna raó, decideixes fer una copa després del concert, i amb la tertúlia que s'organitza després del concert (el nostre particular aftershow) te'n prens una altra, i una altra... O aquells concerts en què, en acabat, algú de la comissió de festes ens porta unes ampolles de cava, o els de la barra, que ens conviden a uns mojitos, o hi ha barra lliure...

Ara recordo un concert en un teatret a Moja, al costat de Vilafranca del Penedès. Moja és seu de Cavas Hill, un celler de cava excepcional, i als camerinos hi havia caixes d'aquestes ampolles. Vam posar alguna d'aquestes ampolles a refredar en una nevera que hi havia allà. N'hi va haver un que es va passar amb el cava i a la segona part de l'actuació feia tentines a l'escenari. Semblava que en qualsevol moment havia de caure daltabaix. A la mitja part, amb els ulls mig clucs i fumant-se un cigarret de liar, em confessava: "El Toni [que li acabava de cridar l'atenció] diu que quan bec me'n vaig cap enrere". I jo li responia: "De temps o de posició?". Ell se'm queda mirant i al cap d'uns instants arrenca a riure lentament. "De posició, de posició...", em diu. Potser no s'acaba d'entendre; és que és un acudit de músics...