Senile Power

Dissabte passat, actuació al Francàs, una urbanització entre Coma Ruga i Torredembarra. El públic era majoritàriament gent gran, tot i que hi havia alguns adolescents.

Després de fer ben bé dues hores del repertori anomenat "clàssic", vam començar a tocar alguna cançó més moderna. Entre cançó i cançó un senyor se li acosta al Toni i li diu "nos estáis echando a todos". Vaig suposar que era un comentari malcarat sobre el repertori, i després, cap al final, quan tocàvem "Boig per tu", un altre senyor s'acosta tot indignat gesticulant que no havíem tocat cap sevillana (amb el gest de collir una poma de l'arbre i llençar-la a terra, com t'ensenyen quan balles sevillanes). Va passar per davant de l'escenari tot escopint a terra, en una actitud estúpidament desafiant (que potser el fet que la cançó fos en català resultava un agreujant?) . Quina mala bava...

Hi ha un cert públic entrat en anys que sembla que ho vulgui tot per ell. Prepares una actuació dirigida pràcticament al públic més gran, i quan fas alguna concessió al públic més jove, s'emprenyen com si ells fossin els amos de la festa. És un fenomen que hem observat altres vegades. Em recorda quan, de més jovenet, llanguia sobre un tamboret de la discoteca tot esperant que punxessin alguna cosa que m'agradés. Després aprens que, o bé et relaxes i et deixes endur pel que soni (perquè al capdavall hi ha coses més importants, com la companyia amb qui estàs), o bé directament ja no hi entres, perquè és molta energia que gastes anant-hi en contra, encara que sigui passivament, i t'acaba espatllant l'humor.

Per sort, sempre hi ha gent que s'ho pren tot amb més filosofia, com una senyora que no va parar de ballar acompanyada de les seves nétes i que provava de fer bots i tot. Això et fa somriure.



http://escenari.blogspot.com/