dilluns, 29 de desembre del 2008

Per llepar-se'n els dits

Com ja se sap, a l'hivern baixa la feina en una orquestra. Ja no fa temps per fer festa al carrer i les festes majors que se celebren en temps de fred són poques. Tot i així, continuen sortint concerts, però aquests són d'una naturalesa diferent. Sovint són sopars de congressos, convencions o sopars de Nadal d'empresa. Els organitzadors es gasten els calés esplèndidament, celebrant un senyor àpat en un bon restaurant, i a sobre contractant una orquestra per amenitzar la vetllada després de sopar. I se'ls gasten tan esplèndidament que fins i tot conviden l'orquestra a sopar, una cosa que de primeres sembla tan bàsica, però que no ho és gens.

Em diuen que, en altres temps, al músic se'l convidava a sopar i a beure. Jo no he viscut aquesta època daurada i sovint he de calcular dues variables: una, si ens donaran de sopar allà on anem a tocar, i dues, en cas que no ens en donin, de quina oferta disposarem per omplir el pap. No seria la primera vegada que, per manca de previsió, t'acabis endrapant un frankfurt escarransit acompanyat d'una cervesa aigualida i tot plegat cobrat a preu d'or. Suposo que ens toca pagar els excessos dels músics barruts predecessors, que devien buidar els rebosts i les barres com si els hi anés la vida. Els organitzadors n'estan una mica escarmentats, i per això de vegades et miren amb desconfiança quan els demanes que et convidin a un beure. "Com si els vingués d'aquí", penso, tot just en el moment que veig esmunyir-se entre la gent un company de l'orquestra que ha aconseguit esgarrapar tres gin-tònics per ell solet... Em recorda a la meva gata, quan aconsegueix mosegar un bon tros de pernil dolç i se l'enduu a un racó per cruspir-se'l amb tranquil·litat.

Vista la situació, aquests concerts d'hivern són d'allò més agraïts: toques a cobert i calentet, el repertori sempre és més curt i més descansat que no pas una festa major, el públic és més considerat i a més a més sopes com un rei, i convidat!

A mi, que reconec que tinc ínfules de snob, m'agraden aquests sopars. Que si mil fulles de rap a la salsa de no sé què, que si vedella fondant amb peres i coulis de no sé quina fruita... Coses que rarament tastaré fora d'allà, delicatessen que gaudeixo d'allò més. Els cambrers et van omplint la copa a mida que la buides, les postres són d'escàndol... D'altres no ho gaudeixen tant, com ara un muntador que teníem l'any passat. Al sopar de gala d'un congrés, davant d'uns plats exquisits, se'n va anar a buscar un bar on pogués menjar-se un entrepà de llom amb formatge, perquè aquelles coses eren una "mariconada". D'altra banda, el Manolo (teclats), possiblement la persona més obsessionada amb el menjar de la formació, es mou bé sigui quina sigui la proposta culinària, però no abandona l'ansietat que li provoca la gana si en seure a taula no hi troba pa i vi.

Aquest mes de desembre n'hem tingut un parell, de sopar-concerts d'aquesta mena. L'un, el sopar de Santa Bàrbara del Gremi de Firaires de Catalunya, en un restaurant de Sant Cugat molt fi. L'altre, el sopar d'una coneguda empresa farmacèutica amb arrels italianes (imitant els miraments que gasten els periodistes amb les marques registrades) a l'Hotel Juan Carlos I. Bocatto di cardinale!

(El sopar de Cap d'Any, per cert, són figues d'un altre paner: és un sopar en què cobren una calerada als convidats i en què els organitzadors són reacis de convidar els músics, coneguda la seva proverbial avidesa amb tot allò que sigui gratis. O sigui que no saps mai si t'hauràs d'endur la carmanyola de casa...)

3 comentaris:

Eos ha dit...

I toqueu també a les bodes? A totes a les que he anat, els musics semblaven ser uns convidats més: al principi toquen dos quarts d´hora i un quart d´hora marxen a la taula per dinar, i és clar, per beure. Amb el pas del temps les proporcions canvien una miqueta: estàn més estona a la taula que tocant... Pero tothom ho disfruta... ;)

Feliç Any Nou! I espero que hagis tingut un agradable sopar de Cap d´Any... ;)

Jordi ha dit...

bé, i l'escena d'algú que es fa un entrepa a un plat escarranssit de mil duros? això no ha passat?

Mentres els farmaceutics no us fotin pastillestes a la sopa, tot anirà bé...xD

fEl! ha dit...

Un company diu que als casaments et paguen per esperar :-)