Riba-Roja

El fru-frú de les guirnaldes de paper són l'únic so que podem sentir als carrers de Riba-Roja d'Ebre quan abandonem l'hotel, a quarts de cinc de la tarda. Fa una calor seca i densa, i el vent no ajuda gaire. Quan passem davant del bar de la Societat La Llum del Dia, un home assegut a la terrassa ens diu:

-Músics? Cap a dins, passeu al pati-, diu assenyalant l'interior del bar.
-Som els músics, però d'ahir-, li responc. Ell prova de dissimular la sorpresa.
-Encara sou aquí? Doncs el poble es veu ben ràpid...

Efectivament, quan fem el tomb a l'illa veiem que l'orquestra que toca aquesta nit ja té mig muntat l'escenari al pati del local de la Societat. Ahir començaven les festes. Avui és Sant Bartomeu, patró del poble. Al matí, missa i processó; a la nit, ball. Una altra orquestra ja ha pres el relleu. I doncs, què hi fem aquí encara? Suposo que col·laborar a crear bon ambient a la nostra orquestra... Encara que sigui a cop de quinto.

I és que aquest mateix matí em ficava al llit a quarts d'onze, si bé d'altres han trigat encara tres hores més. A taula érem l'Edu, el Pedro, l'Adolf i jo, durant una estona ens van acompanyar els dos muntadors, el Miguel i el Pedro, i la Roser, de Riba-Roja, mentre que el Jordi i el Miquel, també de Riba-Roja, van aguantar fins al final. Beure quintos (el format oficial de la cervesa a comarques, com ha de ser), cantar i dir bestieses, i riure molt.

La nit anterior havíem tocat a La Batllòria, al costat de Sant Celoni, i aquell dia ja vaig veure que hi havia la intenció per part de tots de suavitzar les tensions i provar de mantenir un ambient cordial. El públic estava molt receptiu, cosa que va ajudar. Vam tocar prou bé, la gent va quedar contenta i es palpava bon humor entre els membres. Ja tocava!

La nit següent, a Riba-Roja, va ser per l'estil. Al final la joventut es va aplegar a la pista i vam poder acabar amb bon regust de boca. I com ens hi quedàvem a dormir, ens ho vam prendre amb moltíssima calma. Llargues xerrades i molta conya. Com que no és habitual que es doni això, un dia s'ha d'aprofitar. "Si no fuera por estos ratitos...", deia cada dos per tres el Pedro.