La culpa és dels papers

Al final del concert, el Toni (baix i cantant, il capo) discuteix amb el Company (saxo i cantant) que els saxos de la cançó Demasiado Corazón no van a temps. El Toni es queixa que les frases dels saxos no van a l'uníson, i el Company diu que és cosa de l'Adolf (l'altre saxo), que segons ell acostuma a tocar amb un cert retard (també diu que és cosa de l'Edu, bateria, que corre massa, però aquest l'ha sentit i li para els peus, perquè tot sovint fa servir metrònom i és una acusació que l'emprenya força) . El que passa, continua el Company, és que l'Adolf toca el que hi ha a la partitura, i si la partitura té mal transcrits els temps d'algunes notes, no el treuràs de l'error.

Els saxos fan servir papers (que és com en diuen de les partitures) que han transcrit o arranjat ells mateixos, per la qual cosa això que argumenta el Company podria ser cert, que un error de transcripció faci que l'Adolf toqui algunes notes amb una durada incorrecta. De fet, ja va passar un cop amb aquesta mateixa cançó. Aquell cop, l'Adolf, després de divagar sobre la relativitat del temps, va acceptar l'argument de l'Edu i va canviar una semicorxea per una corxea que feia que la bateria i els saxos no anessin alhora.

"Parla amb ell", li diu el Company al Toni, però el Toni diu que és inútil, que no li farà cas. Aleshores el Company agafa la llibreta de l'Adolf (que deu estar prenent alguna cosa a la barra), i arrenca i estripa la partitura de la cançó en qüestió, una partitura amb força rengleres escrites a llapis que la seva feina li devia costar a l'Adolf. "Doncs ja està, arreglat!" diu el Company. Ens quedem tots parats i tot seguit comencem a riure. El Company, que està una mica emprenyat, s'adona del que acaba de fer i fa mig somriure.

Ara cal veure si al proper concert, amb l'Adolf tocant d'oïda, la cosa millorarà o empitjorarà...