Renovació (d'intencions)

Han passat tres anys des que vaig entrar a l'orquestra. Del primer any d'emocions a flor de pell, vivint la nit amb nostàlgia de la rock star que m'hauria agradat ser algun cop, fins al darrer any, de satisfacció serena per fer la feina feta i amb les seves emprenyades puntuals, hi ha hagut molts canvis, tant musicals com personals.

La concepció que tinc de la música ha madurat enormement. A l'igual que la teva professió no fa qui ets (encara que molts ho busquin per classificar-te), la música que toques a cada moment tampoc no és cap pedra de toc de qui ets musicalment. Ja no tinc la necessitat d'explicar a ningú què en penso jo, de la música: un dia puc ser més experimental que ningú i l'endemà puc sortir a cantar "La Camisa Negra" sense cap mena de conflicte intern. Tocar de peus a terra, és per mi.

Tinc la sensació d'estar recollint els fruits del repte escènic que m'ha suposat un concert rere l'altre. En acabat, calculo que en aquests tres anys he sumat més de 200 concerts entre l'orquestra, el grup de rock clàssic i altres patums. He guanyat seguretat, he après molt de les relacions personals, he après a perdre la por de tocar la guitarra en públic, algun cop m'he llançat a tocar els teclats i el saxo, i sobretot he descobert que val la pena dedicar-se a la veu, enfortir-la i cuidar-la, transmetre i respectar.

Tota aquesta llauna, que sona a balanç vital/musical, ve a tomb perquè, després de dubtar-ho molt, em quedo a l'orquestra una temporada més. Les meves raons tinc, i algunes no són tan òbvies com semblen. Així doncs, aquest bloc tindrà continuïtat, però, com he dit, pertànyer a una orquestra no em defineix, de manera que canviaré la capçalera i parlaré també d'altres coses i altres formacions on toco. El denominador comú seran les actuacions en viu i les experiències que vagi recollint. Espero que continuï resultant interessant.