Aquest DJ no accepta peticions

És possible confondre un tècnic de so per un DJ? Home, tots dos fan servir taules de mescles i mouen controls amunt i avall. Potser una pista per evitar confusions és pensar que el DJ està tancat en una cabina i que fa servir tocadiscos, mentre que el tècnic de so el trobaràs enmig de la plaça o el carrer i acostumarà a mirar cap endavant, en direcció a un escenari on hi ha una banda tocant.

"Este DJ no acepta peticiones", bromejava un dia el Paco, que tot sovint ha de veure com la gent se li acosta per fer-li peticions o directament increpar-lo sobre la música que sona, o més ben dit, la música que s'està tocant. En parlaré més endavant, dels comentaris, peticions o insults que li arriben al tècnic de so.

Que s'està perdent la cultura de la música en directe, això és una afirmació que ja cansa de tant que s'ha repetit. Però qui ho digui faria bé d'acostar-se a una festa major de barri. Com un de tants exemples, durant un concert se li acosten al Paco, al control de so, dues nenes d'uns catorze o quinze anys i li diuen: "oye, ¿no puedes poner algo de reggaetón?". I el Paco se les queda mirant i comença amb un "a ver si entendemos el concepto...", i diu que ell no posa ni deixa de posar res, que si s'hi fixen, allà al davant tenen set paios tocant en directe.

Aquesta mena de situacions, per increïbles que semblin, són un fet habitual. En un altre concert, durant el muntatge de l'escenari, s'acosten dues nenes d'edat similar i em pregunten: "Perdona, ¿qué vais a poner?". Els dic quina mena de música tocarem tot recalcant el verb, "tocarem". Una d'elles deixa anar un "bueeeno" condescendent, com si jo fos un primmirat a l'hora de fer servir "posar" o "tocar" música, com si fos un detall insignificant el verb que fas servir.

És divertit veure com de sobte passes a ser una màquina de punxar cançons.