Denominacions alternatives

De tant de tocar, si fa o no fa, les mateixes cançons, pot passar que acabem avorrint certes cançons o que gairebé endevinem quin tema toca sense fer un cop d'ull a la llista. Els noms de les cançons es repeteixen d'un concert a l'altre i, inevitablement, alguns títols s'acaben deformant.

L'any passat començàvem amb "Demasiado cucharón", "Demasiado garrafón" o "Demasiado salchichón", que és "Demasiado corazón". Sovint al primer passi teníem Frenenó, que és una "ocurrent" variant de "Frenesí". Aquest any hem incorporat un tema nou, "Ata un tanga verde". El nom original ("Ata una cinta amarilla al viejo roble") ja té prou delicte perquè se'n faci conya. Un altre tema que és nou d'aquesta temporada és el "Lamento miliniano", que és com el Paco (tècnic de so) diu, amb veu de Miliki (naniano naniano), el "Lamento boliviano". Em sembla que la cançó li fa una certa ràbia.

La segona part dels concerts, com se sap, és més moguda, i la banda comença a acusar el cansament. Per això, quan toca "I will survive" i algú de la banda pregunta què toca fer ara, segurament li contestaran "A ver si os vais"... Mirant de reüll al públic.

A les acaballes del concert, el nivell etílic d'algun component comença a ser excessiu per a qualsevol altra feina que la de músic, però un membre en concret sembla agrair que a la barra l'hagin convidat durant tota la nit, així que en comptes de la "Fiesta pagana", presenta la "Fiesta pagada".

Cal anar amb compte, però, que el públic no senti segons quines denominacions alternatives, sobretot al primer passi, que és quan el volum de música no és tan fort i algun micro pot recollir els comentaris interns. Així, no crec que als senyors grans que tan alegrement ballen el pasodoble "La morena de mi copla" els agradi sentir com en diem "La morena me la sopla"...