dilluns, 6 de juliol del 2009

La senyera

Quan arribes al lloc del concert i no coneixes quina festa s'hi farà, pots observar diversos indicis per fer-te una idea de com serà el concert. Per descomptat, la primera pista és el repertori per aquell dia, que el Toni ens envia per correu uns dies abans i que confecciona segons la seva experiència o el que li explica el representant, però n'hi ha d'altres.

Les dimensions del bar són un altre factor. Si l'únic bar és una petita barra exterior col·locada davant del bar de la plaça, per exemple, ja pots comptar que no hi vindrà gaire gent. Ara, si veus que estan muntant una barra de 20 metres de llarg amb una caseta apart per vendre els tíquets, ja et pots preparar i sopar fort.

Les dimensions de la barra van íntimament lligades amb l'oferta de lavabos. Hi ha molta diferència entre que només hi hagi el lavabo del bar de la plaça a trobar-hi una filera de cinc o sis d'aquells lavabos portàtils de plàstic.

Després tens els baixos de l'escenari, que et poden dir molt sobre com serà el concert. Si l'escenari és alt i flanquejat amb tanques metàl·liques, vol dir que vindrà força gent, majoritàriament jove. Si a sobre les tanques metàl·liques estan disposades en ziga-zaga, vol dir que t'espera una multitud bastant torrada.

En canvi, quan els baixos de l'escenari estan tapats amb tela de senyera, tinc la idea preconcebuda que el concert serà senzillet i per a gent gran: quatre pasodobles, quatre chachachàs i au, cap a casa. Al final no resulten ser tan patxangueros com em pensava inicialment, però sí que són agraïts, perquè l'ambient és molt familiar i cordial. Aquest cap de setmana han coincidit dos escenaris amb aquesta decoració, l'un a La Bleda, a Sant Martí Sarroca (el Penedès), i l'altre a Can Fossalba, a Hostalets de Pierola (l'Anoia).



http://escenari.blogspot.com