Escapada als Pirineus

Actuació divendres a Sant Julià de Lòria, Andorra, i a Vacarisses l'endemà. Com a novetat, ens vam quedar a dormir a Andorra. Pot semblar una obvietat, però algun cop hem tornat de llocs més llunyans la mateixa nit.

Vam compartir escenari amb la banda Taxman. Aquest cop, igual que recentment a Banyeres del Penedès, vam intercal·lar passis i vam tancar la nit nosaltres poc abans de les 6 de la matinada. A quarts de 7 ens n'anàvem a dormir i a les dotze deixàvem l'habitació, que compartíem l'Edu (bateria), el Pedro (guitarra) i jo.

Ni els aires de muntanya ni res van aconseguir aigualir les personalitats: el verborreic, l'irritable, el lànguid, el taciturn, el dispers, l'eufòrico-depressiu, van haver de conviure durant un bon grapat d'hores. Ah, la convivència... Passar hores al cotxe, compartir habitació d'hotel, baixar a esmorzar i trobar-te tota la gent de l'orquestra de bon matí reclama en alguns moments dosis de paciència.

Vam fer quatre compres ràpides i vam començar a baixar. Al cotxe, l'un que no callava ni a sota l'aigua ("m'explotarà el cap", se'm va escapar durant l'hora de dinar, però evidentment no es va donar per al·ludit, i xerra que xerraràs); l'altre, l'etern cansat, mirar-lo era deprimir-se.

Per sort, després de dinar, prop de Martinet de Cerdanya, vam baixar a remullar els peus al Segre. Aquell va ser el millor moment. Llàstima, però, que no fos prou fondo per submergir-s'hi un mateix o per ofegar algú, perquè les llargues explicacions, acompanyades de demostracions, sobre la tècnica de llançament de pedres dels pastors m'estaven desfent el cervell ja.

No sé si va ser perquè portàvem moltes hores junts o per les poques hores que havíem dormit, però al concert de dissabte hi va haver males cares i alguna discussió. Vaig arribar a a casa amb un regust estrany i nou que em va fer qüestionar-me certes coses.

D'aquí a dues setmanes passarem 3 nits seguides fora de casa. Ja tremolo.