Zzzt!! L'electricitat

Qui no pot explicar alguna enrampada, sigui quina sigui? L'electricitat és a tot arreu, i en la música en viu, encara més.

Llum i so, milers de vats de potència, cables penjant, cables per terra, i suma-hi la traïdora electricitat estàtica.

Jo n'he patit més aviat poques, d'enrampades, i encara menys últimament, que faig servir micro inalàmbric. Tot i que encara de tant en tant m'espetega als llavis el micro del Toni (que va amb cable), quan li agafo el baix i passo a ocupar el seu lloc.

Un cop a les festes de Sants, després d'una pluja que fins a últim moment amenaçava de suspendre l'actuació, no podia ni tocar el micro. Les enrampades eren força molestes, i quan eren als llavis resultaven poc menys que doloroses. El Toni i el Paco (el tècnic de so) em deien que era cosa de les botes que duia. Deien que la goma de les soles no deixava descarregar l'electricitat. No ho entenc: quan se suposa que he de portar calçat conductor i quan calçat aïllant? Segons si la càrrega "ve de dalt o de baix", em responia el Paco, i en tots dos casos, si ets el darrer extrem de la càrrega, zzzt! Al final, l'Adolf (saxo) i jo ens vam intercanviar les sabates (una cosa molt agradable, humides com les teníem tots dos per la pluja) i fins que no es va assecar una mica l'ambient vaig cantar amb els seus mocassins blancs d'estil italià.

Un altre cop va ser més intens. A sobre de l'escenari hi havia unes banderoles de plàstic que penjaven per sobre de la pista de ball. Només aixecant la mà les podia tocar. El lloc estava envoltat d'una pineda i es notava la humitat a l'ambient. Mentre gesticulava tot cantant Bye Bye de David Civera, vaig tocar aquelles banderoles humides amb la mà i vaig notar una descàrrega al cap i al clatell que em va deixar estabornit. Em vaig girar d'esquenes i sort que vaig palpar la tarima de la bateria i m'hi vaig repenjar, perquè el cap em rodava i ja em veia a terra. El Toni va acabar de cantar la tornada i en uns segons em vaig refer, però em va quedar una sensació d'allò més estranya durant força estona.

El Paco, que a banda de tècnic de so, és instal·lador i reparador de sistemes de llum i so, ens ha explicat moltes enrampades que ha patit, i s'enduu de moment l'ensurt més gran que he presenciat. En un concert a Banyeres del Penedès, de sobte va marxar el corrent del sistema de llums, i va córrer ràpidament a inspeccionar el quadre elèctric on estava connectat el nostre equip, cosa que només fa si l'electricitat de la burra (el generador elèctric) està desconnectada. Quan va obrir la portella del quadre es va produir un espetec fortíssim, i durant un segon vaig veure el Paco envoltat d'una llum blanca. Tot seguit la plaça va quedar a les fosques. Per sort, el Paco va resultar il·lès. Resulta que a la portella metàl·lica del quadre hi havien penjat la clau amb una cadeneta, i en obrir-la, la clau va tocar una de les fases i es va produir el cortocircuit. La clau i la cadena estaven roents.

El Guillermo, un dels muntadors, m'explica que, en una orquestra on va treballar, un cantant es va quedar enganxat al micro en una enrampada salvatge. Diu que era un paio pompós que ho cantava tot amb aquella veu engolada de tenor afectat, i ja feia temps que li tenien ganes. Però va ser un accident, assegura...