divendres, 10 de setembre del 2010

Aires de muntanya: Pardines

El primer cap de setmana d'agost vam fer via cap a Pardines, al Pirineu. El lloc de la celebració era una petita plaça amb un escenari de fusta cobert (el pessebre, en deia algú). La plaça era tancada perquè la festa era de pagament (aquesta foto, on surto jo tocant el baix, és feta des de fora del perímetre, fet amb tela de sac).

Aquella nit alguns es van quedar a dormir i altres vam baixar el mateix dia. Després d'un concert dividit en tres parts vam desfer la carretera de revolts que comunica el poble amb Ribes de Freser, ensumant l'aire de muntanya de les últimes hores de la nit i vigilant de no atropellar cap dels adolescents que baixaven a peu o que hi havia asseguts en plena carretera, xerrant. A quarts de nou del matí arribàvem a Barcelona. Al cap d'unes hores, quan em vaig llevar, el record fugaç de les muntanyes verdes i l'aire fresquet i perfumat semblava un somni.